Penélope manda recuerdos, de Marina Colasanti

Sobre l'autora

Marina Colasanti va nèixer el 26 de setembre de 1937 a Asmara, Etiòpia. Filla de pares italians, va viure els dos primers anys de la seva vida entre Etiòpia i Líbia, els nou següents a Itàlia i, als 11 anys, es va traslladar a Brasil.
Va estudiar Belles Arts, i ha treballat com a traductora, periodista, presentadora de televisió, disenyadora gràfica i aquarelista.
Podriem dir que els seus llibres infantils, han donat nova força als contes de fades.
La seva primera publicació, Eu sozinha, és de 1968. Des d'aleshores, ha escrit un total de 41 obres (poesia, contes, novel·les) per a infants, joves i adults.
Ha rebut diversos premis pels seus llibres i relats.

Sobre el llibre

És un recull de sis contes: relats curts, escrits en un estil directe, amb llenguatge precís, sense grans descripcions, en què l'autora ens presenta diferents escenaris i personatges, en un ambient fosc, misteriós, en què passen coses aparentment insignificants, però que ens suggereixen grans misteris.

Trobeu elements en comú en els diferents contes?
Us heu fixat com aconsegueix fer-nos veure els escenaris on passen les històries sense grans descripcions? Us heu imaginat l'espai, els personatges? Us han quedat fils per acabar de lligar les històries?

La narradora apela constantment al lector: ens fa implicar-nos en la història, construir-la... Us han vingut ganes d'escriure? L'autora ens dóna pistes de com fer-ho, us hi heu fixat?

Emili i els detectius, d'Erich Kästner

Qui és l'autor?

Erich Kästner va nèixer a Dresde, el 23 de febrer de 1899 i va morir a Múnich, el 29 de juliol de 1974. El seu pare es deia Emil i era curtidor de pells, la seva mare, Ida, treballava de perruquera per a complementar el sou del seu marit.
El 1916 va haver de deixar els estudis a l'institut per anar a la guerra (amb només 17 anys), però quan en va tornar, va continuar estudiant i va treure molt bones notes. El 1919 va començar a la Universitat, on va estudiar Historia, Filosofía, i Llengua i Literatura alemanyes, mentre treballava de periodista i crític teatral.
El 1927 es va traslladar a Berlín on es va començar a fer famós pels seus articles als diaris i les seves crítiques teatrals. Va publicar reculls de poemes i, el 1928, la seva primera novel·la juvenil: Emili i els detectius. El llibre va vendre dos milions de còpies i s'ha traduit a 59 idiomes. El 1933 en va escriure la segona part: Emili i els tres bessons.
El 1931 Gerhard Lamprech en va fer una pel·lícula, que va tenir molt èxit, tot i que a l'Erich no li va agradar gaire l'adaptació.
Kästner era pacifista i escrivia per a nens perquè creia en el poder per a canviar la societat de la juventut. Es va oposar al règim nazi que va començar a Alemanya el 1933, però no va voler emigrar com molts dels seus col·legues. La policia del règim el va interrogar força vegades, i grups de fanàtics van cremar els seus llibres perquè els consideraven 'contraris a l'esperit alemany'. Li van prohibir l'entrada al gremi nacional d'escriptors i va haver de publicar les seves obres a Suissa i sota un pseudònim per a evitar problemes amb el règim.
Després de la II Guerra Mundial es va traslladar a Munich, on va continuar treballant com a editor, periodista, guionista i escriptor.
L'autor va rebre uns quants premis, entre ells, el premi Hans Christian Andersen, el 1960.


Què trobarem a l'Emili i els detectius?

El llibre explica una aventura d'un nen alemany el 1928. Potser és una mica difícil imaginar-se com eren algunes de les coses que surten al llibre, oi?

Aquí en teniu algunes! Si algú en troba més, que les pengi al bloc!

Un home amb 'barret fort' 

Els carrers de Berlín al 1928, 

per on corrien l'Emili i els seus amics 

Un tranvia de cavalls, 

com el que agafa l'Emili a la seva ciutat