El còmic, per la seva riquesa plàstica i narrativa, s'ha convertit en una de les formes de comunicació més directes i espontànies dels segles XX i XXI. Té un llenguatge específic i modern que comprèn tota classe de gèneres i integra les aportacions més destacades de la literatura, la pintura i el cine. Els còmics han arribat a imposar-se com un producte cultural amb un fort impacte popular.
Tot i que alguns els situen amb les pintures rupestres, l'origen de còmic l'hauriem de buscar en el creuament entre la il·lustració i la caricatura política dels segles XVIII i XIX, tot i que el seu desenvolupament va molt lligat al de les arts gràfiques (la impremta).
Però, quins elements té aquest llenguatge?
- La vinyeta: és la unitat narrativa essencial (com ho serien les frases en el llenguatge escrit i oral). En ella es representa l'espai el temps de l'acció narrada.
- Dins la vinyeta s'utilitzen diferents elements formals per a transmetre el què es vol:
- l'enquadrament: és el fragment de realitat seleccionat a la vinyeta, i com es representa (un primer pla, en què només veiem l'expressió del personatge; una visió general de l'espai en què succeeix l'acció...)
- l'angulació o punt de vista des del què es representa l'acció (des de dalt, des de baix, normal)
- la perspectiva: és el què ens dóna sensació de distància (els personatges que són més lluny els veiem més petits, els que estan més a prop, més grans)
- el moviment: es representa mitjançant el què s'anomena figura o línia cinètica.
- la il·luminació, el color i l'estil
- la gestualitat dels personatges: l'expressivitat del cos i la cara és un recurs del còmic que es fa servir per a reflexar estats d'ànim o formes de ser dels personatges.
- les bafarades i carteles: les primeres inclouen el text dels diàlegs, i les segones els textos narratius o descriptius.
- les onomatopeies: són imitacions de sons a través de paraules
- les metàfores visualitzades: serveixen per expressar, entre d'altres coses, l'estat psíquic dels personatges.
- El conjunt de vinyetes s'agrupen en:
- seqüències, que narren una acció sense canvis de lloc o temps
- pàgines, que poden tenir una sola unitat narrativa, o bé continuar en les pàgines següents.
Els còmics no els llegim només amb les lletres que contenen, sinó també amb tots aquests elements formals. Així doncs, sense grans descripcions, podrem saber com és un personatge, com se sent, què li passa...
